El nostre 27S

El proper 27S hi ha convocades Eleccions Autonòmiques a Catalunya. Algunes de les candidatures han volgut plantejar-les a més amb un caire plebiscitari.

Cada dia podem palpar, des de qualsevol lloc, la presència duna campanya electoral atípica, amb el procés sobiranista i les discussions i intercanvi d’opinions que genera l’actual situació política.

Video 27N realitzat per Daniela Ortiz i Xose Quiroga, més informació a Reflexió

Però passejant pels carrers del nostre barri sembla que no succeís res de res…..  com tant altres cops sembla que estem a una “aldea” fictícia al nord-est de la Gàlia. Semblem l’única part del país que encara no ha estat conquistada per Juli Cesar o altrement dit, som un petit reducte perifèric absents de la cartelleria i dels actes electorals.

Al barri s’hi ha instaurat una mena de no-campanya electoral, segurament donada per l’alt abstencionisme a les urnes de la gent del barri i la consideració (per part de molta gent del barri i de fora d’ell) que aquesta Catalunya no es la Catalunya que somnia amb Itaca.

Segurament un barri poblat per persones immigrades i col·lectius ètnics minoritaris amb uns nivells baixos de formació cívica i democràtica no és l’exponent màxim de persona preocupada per la catalanitat i el possible procés d’independència de l’estat. Potser per això, en un acte de prudència (o més segur d’economització d’esforços i recursos), han estat pocs els partits que han deixat cartells electorals als marges de barri, perquè algun veí encuriosit, de camí a Ítaca, pugui sortejar alguna de les seves opcions.

Per el 9N es van celebrar alguns actes al barri, però per aquest 27S ni n’hi ha, ni se n’esperen. Sembla que la nostre bombolla, sigui tant marcada que, ens deixa fora de la realitat majoritària del país (això no passa només al nostre barri i sinó que també ens inunden els dubtes d’extraradi)

Orfes per a la independència?

Aquestes properes eleccions estan marcades per la falta de programes concrets, per part d’algunes formacions, per un futur govern i també per unes polítiques socials compromeses i transformadores per part d’altres.

La independència i els fulls de ruta cap a ella omplen els discursos i els actes electorals i limiten l’aparició d’altres temes. No son eleccions per crear una proposta per a la gestió d’un govern autonòmic, sinó per fer passos cap el desenllaç del procés independentista.

Així els programes no estan gaire definits i presenten propostes que no vam mes enllà d’un enunciat o de promeses d’estudi per a la seva implementació.

Les problemàtiques socials que marquen la realitat del nostre barri, no es veuen tractades, ni tampoc les de les moltes altres Mines que poblen Catalunya. Per aquest motiu la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa prop de 3.000 entitats socials catalanes, ha presentat un document que s’anomena: “propostes per a un país just”, que presenta 45 propostes adreçades als partits polítics en vistes a les eleccions.

El document també inclou una valoració de la legislatura 2012-2015 on es plasmen els principals avenços, retrocessos i temes pendents de la legislatura anterior en els àmbits de les polítiques socials (habitatge, ocupació, pobresa, infància, discapacitat...) i de relacions amb el Tercer Sector.

El 28S i La Mina

La responsabilitat de la Generalitat vers barris com el nostre, és important i necessària per poder avançar. Tenim molts temes sobre la taula, que depenen total o parcialment del futur Govern de Catalunya.   

Un dels temes més polèmics ha estat la gestió de l’edifici Venus i el procés de reallotjaments. Amb el pla de transformació urbanística del barri, es contemplava l’enderroc d’aquest edifici i els reallotjament del veïns i veïnes. Finalment, després de 15 anys, Venus segueix mantenint la mateixa ubicació i el procés de reallotjament sembla estancat. La Generalitat ha estat present més enllà de la seva participació al Consorci del Barri a través d’altres organismes o institucions com el Sindic de Greuges i l’Agència Catalana de l’Habitatge.

Si voleu fer una ullada històrica, sobre com han anat esdevenint aquests fets, podeu consultar alguns articles publicats, a la nostre web, amb els que hem procurat fer un seguiment de tot el procés.

> El sorteig de 236 pisos nous del barri provoca les protestes dels afectats pels reallotjaments

> Els mitjans es fan ressò de l'informe del Síndic que dóna la raó al veïnat de Venus

> Els afectats pels reallotjaments protesten davant la Generalitat

> "El futuro del bloque Venus y el realojo de la Mina es un tema encallado..."

> Procés de reallotjaments: una mirada històrica sobre l'estat de la qüestió

Un altre focus d’atenció per al nou govern serà el nou CAP, la finalització de les obres i la seva gestió. Les obres va ser el passat mes de maig encara que l’adjudicació es va realitzar el febrer de 2013

També durant aquesta legislatura han disminuït els serveis del Centre de Salut Mental d’Infancia i Adolescencia (CSMIJ) i part del Centre de Salut Mental d'Adults (CSMA)

El Pla de Transformació i la continuïtat del Consorci del Barri també es un dels temes on la Generalitat haurà de vetllar, sobretot per que aquest any s’acaba l’ ampliació de cinc anys que es va realitzar i l’Ajuntament de Sant Adrià ja ha iniciat contactes per assegurar la seva continuitat.

Com podeu veure són moltes les complexitats d’un territori com el nostre, i és una llàstima que no fem sentir més la nostra veu i no ens fem presents en un àmbit tan quotidià com la política.

Esperem que la no presència electoral d’aquest 27S ens ajudi a reflexionar sobre quin model de barri i de país volem, i quin paper juguem nosaltres per fer valer la nostra opinió. Per que a La Mina el que veritablement ens interesa, com diu Kavafis, el que viatge a Ítaca ens porti, aquest cop, a alguna banda.